Sempre estaràs amb mi

Tanta gent en el món, tanta gent al meu voltant que ve i que se'n va com pensaments que no ocupen lloc. Veig uns ulls que em fascinen, giro el cap i veig uns altres de semblants però molt més interessants. Desprès de sortir d'una guerra de sentiments, caos de pensaments i coses que voleiaven sense sentit, he pogut trobar la pau interior i quan un record de la guerra em puja per la medul·la ja no hi han cadàvers, no hi ha olor a pólvora que hem fa encongir el cor de dolor, ara són nomes la carícia de l'aire en un moment determinat i una imatge que no et crida l'atenció.

Cridar a ple pulmó, els quatre vents que el que Venus va tocar amb la seva fragància i curos amb les seves ales a desaparegut com un desig ja acomplit, s'oblida, el deixes com una llavo al jardí de la melancolia sense sentiment. Tanco els ulls, respiro lentament veig els barrots de la porta rovellats, tot esta ben cuidat però a la vegada solitari, tot va ser tan bonic, tan intens i tan dolorós.

<< Tot s'acaba oblidant, el que és queda és el record del dolor i de la pena >>

Llàgrimes hem van caure, el dolor hem va arrencar el sentit i la pena hem va extirpar la respiració, per contra entre tanta sang vaig donar-me compte que una finestra no s'obre si no gires el pom i una porta girant la clau.