Una altra redacció de Català

Vaig despertar-me abraçada per un suor fred, amb la boca com un banc de sorra i els braços tot encarcarats. Em vaig aixecar del llit i, amb dificultat, vaig arribar al lavabo; era estret però acollidor. Vaig rentar-me la cara i em vaig mirar el mirall; tenia les pupil•les dilatades i la sensació que havia envellit 10 anys.
Quan vaig arribar a la feina em sentia com fora de mi, com si una altra persona guiés els meus passos, el meu parlar, el meu respirar. Kassia, companya de treball, en veure'm, va posar cara d’espant i em va preguntar què em passava. Vaig contestar un vòmit de paraules estranyes sense adonar-me'n, com un acte reflex. Va posar cara de sorpresa i em va dir que ja ens veuríem al descans. Vaig sospirar mentre descansava d’una nit de lluites sobre el meu llit, asseguda a la cadira del meu despatx. Buscant entre papers, vaig veure un llibre, vaig apartar els papers del voltant i em va sortir del fons de l’ànima un crit; el cor no em parava de bategar a tot gas. Kassia i la secretària van entrar corrents.

Prenent una til•la al bar de l’empresa, vaig explicar-li a l’Kassia el somni:

“Enmig del bosc, com si fos una nena petita, caminava entre els arbres amb un vestidet blanc, el meu preferit. Sempre havia desitjat caminar sense sabates pel bosc, vaig decidir-me i en un acte rebel vaig treure’m les sandàlies i vaig començar a córrer i a córrer. Vaig arribar al jardí d’una casa, vaig preguntar-me què feia una casa tan bonica i tan luxosa enmig d’un bosc i el que em va semblar més estrany era que estava molt ben cuidada i no tenia tanques. Vaig entrar-hi sense dubtes ni pors. En obrir la porta vaig cridar si hi havia algú i l’únic que em va contestar va ser l’eco, algun colom i ratapinyada que habitava aquella casa, tan celestial per fora i tan mal cuidada per dintre. En veure que no hi havia ningú en aquella casa, vaig caminar sobre els meus passos i, mentre ho feia, un sentiment de por em va menjar el cos i com una explosió, vaig sortir corrents una altra vegada, vaig seguir corrents fins que em vaig topar amb un llibre que em va fer caure, el vaig agafar i el vaig obrir, estava amb blanc. Una vegada a la cabanya vaig començar a escriure en el llibre; tot el que escrivia desapareixia al instant i cada paraula que desapareixia del paper també desapareixia de la meva ment... ”

La Kassia em va mirar i em va agafar la mà dreta mentre em deia que no li fes cas, que era un somni. Va obrir el llibre; estava tot escrit, fins i tot hi havia dibuixos. Em vaig quedar tranquila després de veure que el llibre estava escrit.
Serien les 9 de la nit que ja havia sopat i em disposava a mirar una estoneta la televisió, però, com si fos un estel fugaç, em van venir ganes de llegir el llibre. Començava dient :- Alguna vegada heu estat en un malson? No us heu sentit com si les paraules desapareixes sin de la vostra ment? Aquesta és la meva historia...





p.d. Proximamente video bailando para para >.<