Palabras con muchos condimentos, silbidos en la raíz del cabello, tics en las rodillas y miradas en los labios. Recuerdos, os voy a hablar con la verdad y con mi idioma natal:
- Passa el temps, vull aturar-lo, però com molts escriptors només escric i ni moc un dit. Simplement contemplo les agulles, mentre penso que els cinc minuts que passo no fent res és com malgastar-los inútilment, com apagar la flama d’un temple o tancar un ocell dins d’una gàvia. Tothom reflexiona, volen ser déus, jo en canvi vull ser vent. Ajudar els ocells a prendre el vol a fecundar les flors i a fer caure les fulles a la tardo. Per poder reptar-vos i abandonar-vos en qualsevol lloc. El vent com el present passa per les nostres vides com una imatge, com un parpadeig. El que vull dir és que vosaltres m'heu creat, però a vegades m’agradaria ser vent per poder enviar-vos molt lluny, per canviar-me i tastar el nèctar de ser una altre persona.
Pero eso queda en sueño, en arena entre dedos y en grito sin eco.
No hay comentarios:
Publicar un comentario